THE ROAD 22 EL SOPAR

Recordava, entre els meus llavis molsuts, l’alcoholímetre amb una textura diferent, agradable, càlida, carnosa, endurida, ennuegadora i amb un cert regust agradable i complaent. Vet aquí! Devien ser pels vols de les quatre de la matinada quan tornava conduint el meu A1 nou de trinca, regal del meu marit, per l’autovia de Castelldemunt. El sopar amb els companys del bufet d’advocats per celebrar la meva incorporació com a sòcia de ple dret, s’havia perllongat més del que m’imaginava. Cervesa, bordeus, caves, caipirinhas, wiskies i tota mena de caldos i begudes opiàcies havien drogat el meu cos, embriagant i obnubilant el meu senderi. Circulava pel carril central, tranquil·la, inconscient del fet que l’asfalt nocturn era, només, meu, albirant com les línies discontínues es perdien sota els pneumàtics del vehicle que anava engolint-les sistemàticament. Vaig obrir la finestreta permetent que l’aire bru i humit de la matinada m’eixorivís els sentits, mentre la música de l’mp3 sonava eixordadora, intentant mantenir l’escassa atenció al volant. No recordo què marcava el comptaquilòmetres, però quan em van parar els mossos, enfocant-me els ulls lleganyosos amb el seu lot incandescent, m’informaren que conduïa de forma temerària, sense dur el cinturó de seguretat cordat i en un lamentable estat d’embriaguesa i intoxicació etílica reprotxable. Ignoro si fou per l’abusiva ingesta alcohòlica, però trobar-me davant dels nassos, enfront de la finestreta oberta del meu A1, el mosso d’esquadra embotit dins del seu uniforme blau marí, em va provocar un estat d’alteració sanguínia prou excitant. Vaig imaginar-me el cos del mosso nu, musculat, ben iodat, mostrant els seus atributs erigits, i alguna cosa va desvetllar la meva libido, com una foguerada breu i intensa que va córrer pel meu cos, sortint de la letargia eròtica en la qual l’alcohol m’havia capbussat, humitejant el meu entrecuix, provocant-me espasmes musculars al clítoris i desvetllant, sense control, els fluids vaginals que raïen dins meu. Mitja hora més tard, ja més serena, prosseguia el meu viatge cap a casa, sense entendre, però, quin tipus d’aparell m’havia fet bufar el mosso, doncs recordava, entre els meus llavis molsuts, l’alcoholímetre amb una textura diferent, agradable, càlida, carnosa, endurida, ennuegadora i amb un cert regust agradable i complaent. Vet aquí!