Cada setmana agafo el pont aeri tres vegades i cada vegada tinc la
mateixa sensació tot just quan pujo a l’avió i la tripulació ens dóna la
benvinguda amb un somriure una mica mel·liflu sota les narius, com si ens
ocultessin alguna cosa bruta, marrana, inconfessable... El capità, embotit dins
del seu vestit de comandant, amb la seva gorra, la seva americana, la seva
camisa blanca i els seus galons perfectes; el copilot amb el seu uniforme
immaculat, ben emmidonat i el seu somriure pretensiós; les auxiliars de vol,
amb els seu pentinat refotudament ben clenxinat, tan rosses, amb les mirades
tan cristal·lines, amb les seves draperies tan premudes, i amb els mocadors de
coll tan ben lligats que gairebé semblen un maniquí del Corte Inglés. Tots ells
ens amaguen alguna cosa. N’estic convençut, quins romanços! Pacients, anem
seient, fullegem el diari, fem la darrera ullada als dispositius electrònics
abans d’apagar-los i, finalment, ens enlairem sentint aquell lleu pessigolleig
al bell mig del sexe que ens desvetlla la libido involuntàriament. Cada setmana
creuem una zona de turbulències que ens fan trontollar a tots i, immediatament,
les auxiliars de vol corren la cortineta que separa la zona popular de la
primera classe i entren dins de la cabina de vol, diuen, per garantir la seguretat
i la comoditat dels clients. És llavors quan se’m dispara la imaginació i penso
que el capità i el sobrecàrrec activen el pilot automàtic i comença el “gangbang”
mentre l’hostessa s’apuja la faldilla, s’asseu a la gatzoneta damunt de la
falda eixancarrada del capità, obrint-se la brusa i deixant que els seus pits,
de mugrons perfumats, li acaronin les galtes, li treu la gorra i l’escabella
amb les mans d’ungles vermelles mentre ell la condueix amb el seu instrumental
nerviüt. M’imagino com el copilot ressegueix amb la seva llengua la gropa de l’altra
hostessa, que fa contorsions i bleixos al mateix temps que es desempallega de l’uniforme
i permet que el sobrecàrrec enfonsi la llengua, llarga i entremaliada, dins
dels llavis humits de seu sexe rosat. Imagino com l’auxiliar de vol masculí
busca amb els dits palpissos, sota les batzegades de la noia, l’escrot del capità
que se la tragina, penetrant l’orifici anal del sobrecàrrec per provocar-li
encara més plaer amb un improvisat massatge prostàtic. És clar que només m’ho
imagino, perquè mai no podem sentir res, mai no podem veure res, perquè sospito
que aquella activitat bandejada a les nostres mirades fineix quan fineixen les
turbulències. Llavors, quan aterrem, tota la tribulació s’enfila al costat de
la sortida per donar-nos l’adéu. El capità duu la camisa blanca, arrugada, per
fora dels pantalons; el copilot, els cabells esbullats; les auxiliars de vol,
el pintallavis esborrat i el mocador de coll fet apressadament amb un nus
esgarriat, i de l’interior de la cabina de vol emana una ferum enxubada de sexe
botxinejat. Això sí, tots ells ens mostren un ampli somriure de complaença i
felicitat estintolat a la comissura dels llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada