dilluns, 2 de juliol del 2012

THE ROAD 48 LA DONA QUE VA DEIXAR-ME BEN REFOTUT!



Vaig fer un brill tot i aixecant el braç perquè el taxi s’aturés. Vaig pujar-hi i just en aquell instant, quan el vehicle arrencava, la vaig veure caminant per la vorera. Va ser tan sols un moment, un segon, un miratge, i vaig quedar ben refotut: els seus pits saltironaven d’una manera bo i impúdica; els seus mugrons, tafaners, volien eixir de l’escot fent excitar el meu apetit; els seus malucs feien voleiar la faldilla provocant-me un rebombori d’ungüents genitals; els seus llavis entremaliats, petoners, que mossegava amb encaparrament, van provocar-me un excés de salivació en els meus; els seus ulls, que titil·laven, van creuar la meva mirada, fent que tot el meu cos quedés agombolat, ensonyant-me; la seva cabellera fosca, lluent, li llepava les galtes i la nuca i les espatlles, seduint i sodomitzant la meva voluntat; la seva respiració era un esbufec dolç, un bleix que em xiuxiuejava al batec del meu sexe; mostrava el seu ventre deliciós i vellutat, que va provocar-me una incontrolada i agradable sensació de vertigen i d’inseguretat, i ganes de llepar-lo amb avidesa. Vaig imaginar-me el seu entrecuix rosat, humit, encès, gustós, acollint el meu sexe esbaldregat, de prepuci vívidament irritat, adelerat per deixar-s’hi anar i esbarriar-me completament dins d’ella. Tot va ocórrer en un segon, en un instant, fou com una foguerada intensa que va deixar-me perplex i ben fotut. Vaig gratar-me la barba intentant dissimular la dolorosa excitació de la meva titola dins la bragueta mentre escoltava la veu del taxista que em preguntava: -On anem?- Francament, vaig pensar, ara se me’n refot on anem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada