THE ROAD 50 EL FORAT DE LA GLÒRIA

Em dic Glòria i ho reconec. Sí. Sóc nimfòmana. Necessito sexe cada dia. No és pas una obsessió, ni un vici, és una necessitat vital. Potser per això les parelles que he tingut no arriben a ser mai massa estables. M’avorreixen els prolegòmens i vull experimentar, descobrir, viure sense embuts la meva sexualitat femenina i, alhora, tenyida de masculinitat. Sóc al metro, observant com una gata maula en zel, buscant, ensumant les feromones de la meva víctima d’avui, fins que de cop, zazzz, l’he vist: bambes de marca; texans ajustats; samarreta negra de cotó deixant intuir l’aurèola del seus mugrons endurits com mollons de pedra; cabell bru; dents perfectes. Clarament és gai, però no m’importa. És un repte. M’agrada. Activo el meu sensor de fèlid a la cacera. El vagó del metro s’atura amb el so dels frens que esgüellen. El noi baixa entre la munió de gent que, aliena a les meves intencions, avancen catatònics per l’andana. Sortim al carrer. El noi camina sota la penombra del fanals que custodien la meva ombra entre les parets noucentistes i modernistes de l’Eixample. No s’adona que el segueixo i això m’excita encara més. Entra, sense aturar-se, en un local d’ambient escassament il·luminat. Per sort, el meu cos esprimatxat, de pits petits, transmet de mi una imatge anodina, farcida d’ambigüitat, i no em resulta gaire difícil enganyar el porter de bíceps tatuats que m’ha mirat, això sí, amb cert recel i incredulitat. Albiro entre la penombra del local. Combinacions musicals de la Donna Summer i els Scissor Sisters martellegen el meu subconscient. De seguida el veig, palplantat davant la barra del bar, prenent-se de cop un gintònic que degluteix amb avidesa, amb ànsia, sense assaborir-lo. Es dirigeix cap a la zona dark room i jo, excitada i sense una estratègia definida, notant les cames de fusta, balbes, camino rere seu sentint bategar el cor a les temples. Escolto bleixos, petits crits de plaer, el so somort de cossos suats que es freguen, i tot fa ferum de làtex i d’ejaculacions. Les pupil·les se’m dilaten lentament i començo a veure l’espectacle que ni ha al meu voltant. Espiar tots aquells homes practicant sodomies, fel·lacions i fins i tot un fisting anal, no fan res més que incrementar la meva libido incandescent i humida. Llavors, el veig a ell situat al racó més fosc del fons. S’ha abaixat els texans que té arriats fins als turmells i introdueix el seus atributs sexuals dins d’un glory hole. Aquesta és la meva! Ja no em cal cap estratègia. M’hi apropo i, custodiada per la intimitat de la paret, m’agenollo. Noto excitar granment el meu apetit, abundosa salivació als llavis i luxúria a les meves mans que encercolen sense contemplacions el membre curvilini, endurit i nerviüt d’aquell desconegut. Llepo, succiono, sacsejo, mossego, lubrico, introduint dins la meva gargamella la totalitat d’aquell sexe dolç i nou que atzarosament he aconseguit, fins que el desconegut, pensant que és un mascle qui li provoca, potser, el millor sexe oral que mai no ha tingut, entre espasmes i batzegades del farcellet del seu engonal corromput i adolorit contra el forat de la paret, deixa anar una ejaculació abundosa, com si d’una hemorràgia escrotal es tractés. Complaguda, requesto com el darrer filet de semen li rossola penis avall, encara palpitant i erecte, dins del glory hole. Quan surto al carrer, continuo excitada com una mala pècora i, xino xano de camí cap el metro, activo novament els meus sensors a la recerca d’una altra víctima per esprémer tots els seus fluids genitals. Ja us ho he dit. No us enganyo pas. Sóc nimfòmana.