THE ROAD 62 A LA BARRUFETA QUE NO PORTA BRAGUES, TOTES LES COSTURES LI FAN LLAGUES!

No, no us ho diré pas. No diré res. M’enduré el secret al nínxol. No us diré si va ser una policia local, ni tampoc si va ser una ertzaina, ni una mossa d’esquadra... Que us dic que no, que no us ho diré, recoi! Una cosa així no es delata quan ets a la garjola! Sí, d’acord, la bòfia aquesta formava part de la brigada mòbil de la unitat antidisturbis. Sí, em va detenir per exercir la prostitució al carrer. Sí, no us ho negaré pas això, però no us diré res més. Està bé, sí, quins collons que teniu! La paia estava per sucar-hi pa. Tenia un pitram, patrim, patram... Hostipadrena, quines mamelles que tenia la guripa aquesta! Grosses, plenes, d’aquelles que les agafes i t’hi amorres i rellepes i... Tenia unes cuixes! Caram quines cuixes! Se’m va apropar, va agafar-me pels cabells, va emmanillar-me mentre em retorçava el braç que bo i me’l trenca i jo, en canvi, només podia mirar-li aquelles cuixes, i aquell cul. Quin pandero que tenia la paia! Jo crec que no duia bragues i és clar, ja sabeu que a la que no porten bragues totes les costures li fan llagues. Quan em va agafar, de seguida vaig notar aquella olor de maduixa del seu pintamorros. Hostitú, allò me la va posar més dura que la punta de la seva porra. Va pressionar-me el cap contra el vidre del cotxe de la pasma i, zazzz, cap a dintre d’una revolada. I ja em vaig veure allí, menjant-me el cuir desgastat i pudent del seient, mentre la paia em lligava perquè no em pogués escapar. I jo només pensava en aquelles mamelles, amb aquelles tetes grosses i endurides, i amb aquells mugrons que se li marcaven sota de l’uniforme. Collons!!! Quan hi penso, és que em couen els ous! Vaig notar la duresa dels seus mugrons fregant-me l’esquena i allò va ser, wow! Sí, ho confesso, allò va ser el detonant, sentir les seves tetes dures i calentes a la meva esquena em va posar tan catxondu que em va sortir la llet per la punta. Sí, i què, és que la paia tenia unes tetes! Però no us diré res de res. Ja he xerrat massa. Callo! S’ha acabat el bròquil! Au, aneu a matxucar-vos-la a la cel·la del costat!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 61 SI-CÒCCIX

Què pots fer amb un bon feix de bitllets, sense marcar i sense numerar? Dur-los al banc? Au va, home! Aquesta era la seva gran oportunitat per deixar la feina i escapar-se amb el seu amistançat, ben lluny, on ningú no els pogués trobar mai. Així, doncs, va pujar al seu vell i atrotinat vehicle i va sortir de la ciutat per l’autopista ullant pel mirall retrovisor com els edificis s’anaven fent petits, diminuts, tot i confonent-se amb la línia obscura de l’skyline. Va conduir hores i més hores, fins a perdre la noció del temps, notant com li suaven els palmells de les mans, sentint els nervis que li foradaven l’estómac i li burxaven les temples, buscant les carreteres secundàries, les carreteres perdudes, les carreteres humides, sòrdides i sinistres, fins que la foscor del capvespre i la pluja d’aquella nit luctuosa, van fer-la parar en un allunyat i decadent motel de carretera. L’encarregat tenia una mirada perduda, viciosa, com un espurneig enigmàtic als ulls, però ensems, amb el seu mentó prominent i els cabells llepant-li el front, tenia un aire malenconiós i trist que va inspirar-li confiança. L’habitació, que pudia a resclosit, era just al costat de la recepció i, havent deglutit amb certa avidesa un sandvitx, va agrair poder instal·lar-s’hi. Va amagar bé els diners embolcallats en un tros de diari i tot seguit va decidir regalar-se una bona dutxa refrescant abans d’anar-se’n a dormir. El que no s’imaginava ella, fou que l’encarregat, murri i sinistre, l’estava ullant per un petit forat de la paret. Mirava com ella es despullava, com deixava anar els sostenidors damunt del llit i les calcetes rebregades pel terra, observava com la noia obria l’aigua de la dutxa deixant que els esquitxos regalimessin per les rajoles esblaimades de la paret mentre ell, amb vehemència, es masturbava sacsejant els seu membre endurit i llefiscós deixant que la salivera li omplís la comissura dels llavis entreoberts. La noia, aliena i confiada, només podia pensar en els diners que havia robat i en la sort que tenia d’haver pogut fugir de la ciutat, i mentre ho feia, ensabonant el seu cos de pell blanca, deixant que l’aigua de la carxofa de la dutxa li acaronés els cabells rossos, i les espatlles suaus, i els pits de mugrons petits, i el llombrígol vellutat, i el pubis rosat, no va veure com una ombra se li apropava amb cautela, molt a prop, fins a llepar el plàstic humit i translúcid de la cortina de la dutxa que ara, d’una revolada, era correguda fent esglaiar la noia que, perplexa i amb la mirada tèrbola per l’escuma, no veia qui era o què era el que tenia enfront. Els nervis van apoderar-se d’ella tot i recordant la dissort que va patir la Marion a Psicosis en mans d’en Hitchcock i això la va esborronar. Llavors, sense subterfugis ni preàmbuls, va notar com unes mans la subjectaven. Eren mans fermes que, aprofitant la connivència de la pell ensabonada i lubricada per l’aigua, amb astúcia, palpava el seu flanc humit, les seves natges tremoloses, les seves mamil·les xardoroses, el seu engonal palpitant i esclofollat. Ella va provar de defensar-se, però tot va passar massa ràpid, massa inesperadament i, sense voler-ho, entre xiscles i moviments barroers, aferrant-se a la cortina de la dutxa, va arrencar-la caient bocaterrosa a la banyera, deixant el seu cos mig entortolligat amb el plàstic i les mans de l’home que la magrejava com si fos una barragana. De seguida va notar el pes del cos d’aquell home que s’ajupia damunt d’ella. De seguida va notar el contacte del seu pectoral endurit com mollons de pedra contra la seva esquena sedosa que s’estremia. De seguida va notar el seu alè pudent al clatell que la va fer centellejar. De seguida va notar l’embranzida d’aquell penis bastard perforant l’oclusió del seu forat anal, introduint-se amb destresa i desimboltura. De seguida va notar com aquell home inclinava el seu cos endavant empenyent ampul·losament la pelvis, fent rebotar la bossa pendular genital i peluda contra el seu còccix adolorit. De seguida va notar, a cada escomesa, com amb el moviment pendular de l’escrot, l’home anava perforant el seu clítoris en aquella doble penetració, anal i vaginal ensems. De seguida va notar la sensació mundana i divina, exultant, el plaer que, malgrat tot, aquell home li estava provocant. I de seguida va notar com un regalim de sucs vaginals omplien tota la cavitat del seu cony corromput i cardat com mai cap altre home no ho havia fet, com mai cap altra home no l’havia feta xalar, amb tanta intensitat i eloqüència que no va poder suportar més aquell litigi sexual, udolant i tot de plaer, sentint el seu cos abrandat i càlid, tremendament excitat, mentre pensava: -Renoi quina xamba avui, inesperadament ben rica i inesperadament ben follada!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 60 OXITOCINA’T: LA DONA ÉS LA QUE MIRA, REMENA, TRIA, OLORA I ADOPTA UN HOME

N’havia sentit a parlat molt i ho seguia a la xarxa, però no m’ho podia creure fins que vaig decidir anar a París per veure-ho i, ara, en sóc fanàtica. Sóc fanàtica del portal adopteunmec.com i dels productes que ofereixen, i sóc fanàtica de la Rue Mouffetard i del barri de la Montagne Ste Geneviève. La idea és tan senzilla com genial, el màrqueting més original elevat a la màxima potència. Es tracta de flirtejar i lligar en una pàgina de contactes de la mateixa manera que pots comprar en un supermercat. Sí, sí, tal qual. Els parisencs sempre m’han semblat divertits, originals i un pèl gamberros, i especialment desinhibits, però amb aquesta iniciativa s’han superat, perquè han aconseguit relegar als homes a la categoria d’objecte, com si fossin el producte d’un simple lineal de supermercat. Trobo que és una proposta peculiar per facilitar trobades íntimes i sense compromís. El plaer pel pur plaer. El plaer per la vista, l’olfacte i, sobretot, el tacte. Quan vaig arribar-hi per primera vegada hi havia fileres d’homes col·locats a l’interior de caixes de joguines gegants, com si fossin regals, com si fossin BarbieKens perfectes i ben musculats, però de mida real, dins de les seves caixes de cartró amb la tapa de plàstic transparent per deixar veure tots els seus suculents atributs, i amb un foradet per a la transpiració. Era la meva primera “collector by adopteunmec.com”. N’hi havia per a tots els gustos: el surfista, el policia, l’indi, el bomber, el militar, el barbut... tots els homes s’exhibeixen dins de les seves capses, i les dones, les úniques que poden exercir el dret de compra, ens passegem esquirolejant carrer amunt, carrer avall, somrient mel·lífluament, observant els cossos dels homes-objecte dins dels seus embolcalls plastificats. Quan hi vaig anar per primera vegada, vaig tenir la sensació que em trobava al bell mig del barri Roig d’Àmsterdam, però amb les tornes canviades, perquè aquí, a París, som les dones les que decidim. Som les dones les que tenim el poder per mirar, per remenar, per triar, per olorar com els homes exposats suen dins dels seus embolcalls amb l’esperança que els triïs i te’ls enduguis a l’hotel per traginar-te’ls i fornicar-te’ls, per experimentar amb ells les fantasies eròtiques més escandaloses i ardents que mai no t’has pogut arribar a imaginar. París, París, París... Je t’aime!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 59 CARPOOLING O CARDAPOOLING?

Va buscar per la xarxa fins que va trobar una pàgina web de contactes per compartir cotxe. Els avantatges eren evidents: ella només havia de posar el vehicle i la resta d’ocupants compartien les despeses, peatges i carburant. Però, sobretot, va pensar que era una magnífica manera de renovar amistats, fer nous coneixements i sortir del cercle viciat i avorrit dels seus embolics habituals. Per a ella la puntualitat era primordial, per això quan va veure que el grup de quatre desconeguts amb els quals havia quedat per internet ja l’esperaven a l’hora convinguda i a l’indret pactat, es va sentir alleugerida i confiada. De seguida va veure que aquell viatge seria distret. No s’ho esperava, francament, i l’aspecte dels quatre nois la va captivar: semblaven sortits d’un concert de rock: texans arrepapats a l’engonal; cinturons amb sivelles argentades; samarretes negres encercolant els seus cossos esprimatxats, però de musculatura promiscua i tatuada; caçadores negres de pell; pentinats esbullats; barbes fogoses. Van intercanviar petons mentre es presentaven i, en aquell instant, ella va sentir com una fiblada coent que li traspassà la carcanada, imbuïda per les olors masculines i d’atracció rotunda i sexual que emanaven de la pell dels quatre nois. Eren flaires denses, una mescla d’acidesa i dolçor, d’alcohol i de cànem, que feu activar les seves feromones alterant-li la circulació sanguínia i removent els sucs interiors de la seva vagina que va començar a contraure’s amb petits espasmes musculars originats per l’efecte de l’oxitocina, l’hormona de l’activitat eròticofestiva. Se sentia feroçment atreta per aquells quatre mascles, irracionalment excitada, fins al punt que, asseguda al volant del seu vehicle, fitant-los pel mirall retrovisor, somrient amb neguit i delejant amorrar-s’hi, no podia evitar flirtejar amb ells, com tampoc no podia evitar sentit petits orgasmes espontanis que maculaven la seva roba interior, humida i penetrant. Potser fou el rau-rau del motor, potser fou el vent torb i impetuós que bufava a la carretera, potser fou que va notar la mútua atracció que es respirava en l’ambient, potser fou la seva addicció luxuriosa al sexe amb promiscuïtat, però el cas és que quan van parar a la primera àrea de servei de l’autopista, bo i sense adonar-se’n, van iniciar els rituals d’aparellament. Van abatre els seients i, sense prolegòmens, veient que ella es desfeia de la roba amb certa desimboltura, els quatre nois es van despullar mostrant-li els seus atributs enaltits i sucosos. Mans acaronant mugrons ensalivats; llavis mossegant melics endurits; dits jugant amb llengües aspres i dolces; dents torturant amb plaer escrots farcits i calents. Amb rapidesa els vidres del cotxe es van enterbolir proporcionant una certa intimitat als actes execrats a les mirades alienes que, a l’esplanada d’aquella àrea de servei ni tal sols sospitaven el bric-à-bric que s’estava reproduint en aquell cotxe que es balandrejava amb cert desori. La fogositat dels quatre nois l’excitava fent-la sentir com una plutòcrata poderosa i influent. Les cavitats del seu cos aixoplugaven els glands inflats i de capoll violat, amb voracitat i desimboltura. Ella, completament nua i cavalcant damunt d’un dels nois, va sentir com s’omplia la seva vulva amb les carnositats de dos membres flexibles i prominents. Va notar com s’omplia la seva gargamella amb un tercer masteler, el farcellet de l’engonal del qual, li rebotava als llavis ennuegant-la de sabors i de plaers. Va notar com un quart fal·lus la sodomitzava esparracant-li l’orifici anal i provocant-li una luxació, com si fos un punyent i gustós fisting, fins a les profunditats més fosques del seu ventre, esbarriant tot el seu cos amb els plaers d’aquella experiència carpooling. Sentia el seu cos corromput pels quatre membres d’aquells brivalls grenyuts que se la traginaven simultàniament amb les seves quatre titoles, cardant-se-la fins al punt que va perdre el senderi deixant anar tot el seu cos a les fantasies i al plaer que aquells membres erèctils, carregats de fluids, li atorgaven. Ella notava el seu cos ejacular com una doll de sucs orgàsmics, provocant-li espasmes clitorians, al·lucinacions vaginals i restriccions del camp visual, millors que els efectes de qualsevol droga, fins que els quatre nois, amb perfecte sincronització, van deixar anar la mel abundosa dels seus líquids enterbolits amb les seves excrescències de capolls espavilats i palpitants.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 58 BROKEBACK URBS

El mateix dia que estrenaven el nou furgó blindat, el que havia estat el seu company de feina durant anys, es jubilava. Fou per això que l’empresa de seguretat privada va assignar-li un nouvingut acabat de sortir de l’acadèmia i, segons ell, sense experiència en la custòdia i transport de diners. El nou furgó era ample i còmode, tenia caixes de seguretat amb sistema d’obertura retardada, prestatgeries cromades, seients de cuir negre, aire acondiciat, sistemes de navegació via satèl·lit, comunicacions digitals, wifi i un ordinador des d’on es podia controlar, domòticament, tant el funcionament mecànic del furgó, com les eines de seguretat activa i, també, la munició que un vehicle com aquell havia de dur. De seguida es va trencar la comoditat de la rutina diària. El nou company estava entusiasmat amb la feina. Tombar de banc en banc, recollint sacs farcits de bitllets, l’excitava. Jugava amb el revòlver calibre 38 especial de quatre polsades, apuntant amb ell al seu company, fent-lo giravoltar enganxat al seu anular, obrint les cames en posició d’assalt tot recolzant l’arma per damunt del braç esquerre i cridant “mans enlaire, això és un atracament”. Mentre ell l’esperava, pacient, estacionat a les majestuoses i imponents portes dels bancs, amb el motor al ralentí, el nouvingut hi entrava procurant mostrar amb evidència el revòlver suspès de la cintura, obrint-se pas amb una certa fatxendaria, remenant els malucs amb obscenitat i veient a les mirades alienes aquell puntet d’avolesa que provoca saber que tens a les teves mans més diners dels que mai podries arribar a imaginar. Aquella era una sensació poderosa, atractiva, potent per al nou company del furgó, que imaginava la feina com si fos part dels cel·luloides de gàngsters malfactors i d’atracaments que tantes vegades havia vist al cine i que en realitat foren l’origen de la seva vocació. Va coincidir, però, l’estrena del nou furgó, amb un seguit de preocupants endarreriments durant les recollides de diners. Cada dia el furgó arribava mitja hora més tard i, el més curiós de tot, malgrat els darrers avanços tecnològics en comunicacions, durant aquelles absències temporals la central perdia tota connexió possible amb el furgó. Els guardes de seguretat no oferien cap explicació, tan sols eludien parlar-ne, o potser al·legaven problemes de trànsit, i com que els diners arribaven sans i estalvi, aquells endarreriments no amoïnaven excessivament els coordinadors de la central de seguretat. Però les setmanes anaven passant i el misteri era cada vegada més freqüent i prolongat, fins al punt que hi havia dies en els quals el furgó desapareixia totalment durant més d’una hora. Temps durant el qual, ni els sistemes de navegació, ni els telèfons mòbils, ni les connexions per internet, ni els rastrejadors incorporats al furgó, oferien cap pista plausible del que podia estar passant. Es feia fonedís. Simplement. Quan el furgó arribava, trobaven que els sacs de diners estaven rebregats, estireganyats, esbotzats, humits... Mai no faltava ni un sol bitllet, això sí, però aquella situació misteriosa i anormal havia de tenir una explicació versemblant. Per això, sense que els guardes de seguretat ho sabessin, la central va fer instal·lar una càmera oculta dins l’habitacle blindat del nou furgó. L’endemà mateix, a l’hora habitual, mentre feien el recorregut entre els principals bancs de la urbs, les connexions van caure durant gairebé dues hores. Dues eternes hores que van esdevenir un suplici inacabable per als responsables de la central que, asseguts davant de l’ordinador, com a espectadors privilegiats, no podien creure el desori que veien amb els seus propis ulls. Des de l’interior de l’habitacle blindat, el guarda de seguretat activava un dispositiu que, per radiofreqüència, deshabilitava totes les connexions mecàniques i automatismes del vehicle. Tot seguit el conductor s’incorporava a la part posterior i allí, sense preàmbuls ni prolegòmens, els dos guardes de seguretat es despullaven amb certa virulència, arrencant-se la roba, abraçant-se amb passió, llepant-se el clatell, mossegant-se els llavis, traginant els seus cossos per damunt dels sacs de diners, desenfundant el revòlver i jugant amb ell, fent veure que s’apuntaven, introduint-los a la boca, excitats pel poder de tenir entre les mans centeners de milers de bitllets que per una estona eren, només, seus. Mig despullats i estirats pel terra del furgó, el guarda més jove s’asseia a la gatzoneta damunt de l’altre arronsant les cames de manera que les natges li tocaven els talons, immobilitzant-lo amb el seu engonal endurit com l’argent, resseguint amb la punta gèlida de la pistola el cos nu el seu company abatut, els seu pit ferm de pelatge grisenc, els seus mugrons que s’endurien amb el contacte fred del canó de l’arma, el seu llombrígol que panteixava, fins que va acaronar-li els genitals amb l’extremitat metàl·lica de la pistola, pressionant-li l’entrecuix i provocant-li una descontrolada i ardent erecció. Aquells dos homes rubicunds i de musculatures inflades, esbarriaven els seus desitjos més sincers i impúdics, deixant anar els seus instints en aquell combat entre mascles que per uns instants, desinhibits pel beuratge dels diners i el poder que descontrolava les seves libidos incandescents, es deixaven anar en aquelles fantasies, en aquelles escaramusses i impulsos sexuals, flirtejant com dues concubines extasiades i corrompudes per l’eròtica dels diners, aliens al fet que el seu espai íntim i enxubat havia deixat de ser terreny vedat.

THE ROAD 57 L’ELECTRICISTA, EL TÈCNIC DE SO I ELS GUNS N’ROSES

Cada setmana vaig a quatre concerts diferents. En realitat és tremendament esgotador, però no pas pel que us penseu. A les tres hores que pot durar l’espectacle, hi hem de sumar set hores més de preparació i muntatge, els prolegòmens i el desplaçament. És el que té ser tècnic d’imatge i so. Això sí, viatges molt i per tot arreu, i vius en directe la follia dels millors concerts de Heavy Metal. Viatges de franc per països i ciutats que desconeixies que existissin, t’allotges en hotels glamurosos i menges àpats que desvetllen i fan ensonyar la teva libido. Et fan un passi VIP per accedir a les zones restringides, és clar, els tècnics hem de poder muntar els cables, oi? I, llavors, prens consciència de la magnitud del que t’embolcalla i et regira l’interior: riuades d’alcohol, opi, cocaïna, beuratges d’estramoni i sexe a dojo sense preàmbuls ni contemplacions. Beus de tot, ensumes de tot i t’ho cardes tot. Ja que hi ets, oi? Et tragines, amb un vis-a-vis, la maquilladora que vas conèixer al darrer concert de l’Airon Maiden; flirteges anfractuosament amb el bateria grenyut i atraient dels Black Sabbath; tastes una mica de haixix als camerinos de Metallica; observes amb perplexitat com esberlen una atrèsia amb un improvisat fisting anal entre proxenetes tatuats al concert dels Scorpions; empedreïda pels efectes de mesclar alcaloides i gintònics, la mànager dels Motörhead et fa una fel·lació brutal introduint-se la teva titola fins al més profund del seu ganyot ensalivat; coneixes mil dones luxurioses que s’esbatussen per fer ungüents amb els teus fluids genitals i l’excés de la seva segregació vaginal; fins i tot et deixes sodomitzar, subversivament i inesperadament, pel cantant dels Guns N’Roses, coi, que és l’Axl Rose, què voleu? Hi ha divinitats a les quals els permets qualsevol cosa. Doncs ja ho veieu, aquesta és la vida avorrida i insulsa dels tècnics d’imatge i so que tombem pels concerts i espectacles d’arreu, malgrat que sovint tinc la sensació que treballo en un bordell de carretera, francament! Però com se sol dir en aquests casos: “que me quiten lo bailao”!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 56 XALAR VEIENT LES ESTRELLES AMB NOCTURNITAT I AMB MOLT DE GUST!!!

Ja coneixes la meva afició per l’astronomia, oi? Doncs resulta que els de l’associació van fer un emailing organitzant una sortida nocturna per veure la pluja d’estels, les famoses perseidas, les llàgrimes de Sant Llorenç i, és clar, m’hi vaig apuntar de seguida. El viatge en autocar va ser pesat, francament, però després, collons... Em va passar una cosa que... Si ho arribo a saber... Ens van dur fins a la serralada de Gemenelles, sí, home, aquella que hi ha cap al sud, el perfil de la qual té forma de pitram, oi? Cal anar ben lluny, perquè per poder veure la pluja d’estels és important que no hi hagi contaminació lumínica. Creu-me, era tan fosc que bo i feia por i tot. La foscor no ens deixava veure ni tan sols on trepitjàvem. Vaig seure damunt l’herba humida per la rosada i, molt lentament, la gent va deixar de xerrar per contemplar, en silenci, la bellesa del cel estrellat. Llavors, ostres!!! Sí, sí, llavors, vaig notar com s’apropava una noia. No vaig veure qui era, doncs els ulls encara no se m’avien dilatat prou per veure-hi clar dins la fosca, però vaig intuir que tenia una silueta suggerent. No va dir-me res, tan sols va seure vora meu, molt a prop, abraçant-se els genolls i contemplant, pacient i macilenta, el cel enteranyinat d’estels. De seguida vaig notar la seva cabellera rinxolada que em besava les galtes. Que flirtegés en silenci fou una sensació agradable que em va captivar. Jo no gosava dir-li res, però et confesso que mil pensaments obscens van inundar la meva ment. De cop, la noia va apropar-se una mica més, fins al punt que vaig notar el seu alè càlid, olor de murtra, a la meva nuca. Era agradable, molt excitant i, atònit, la vaig deixar fer com un estaquirot. No t’ho creuràs, però de seguida va començar les rebequeries de fembra en zel. Va agenollar-se davant meu i amb destresa, va descordar-me la sivella del cinturó i la bragueta. Vaig estirar-me amb els colzes damunt de l’herba, embadocat sense moure’m i ella, entremaliada, va fer-me fer un alçaprem tot i estirar els pantalons, arregussant-los fins als turmells, deixant els meus genitals al descobert. Sentir l’aire refrescant de la nit, l’herba fent-me pessigolles a l’escrot i saber que en qualsevol moment podíem ser descoberts per mirades alienes, va provocar-me un enrenou genital i una enorme trempera que ella, encaparrada, no deixava de llepar i succionar, primer lentament, jugant amb la seva llengua humida encercolant el meu penis inflat, per engolir-lo bruscament amb delit. Notava les batzegades dels meus testicles rebotant-li al mentó, mentre els seus rínxols tamborinejaven el meu melic, el meu pubis, el meu engonal. Jo intentava reprimir els gemecs, els udols i els espasmes que aquella estimulació bucal del meu òrgan genital em provocava. La seva llengua llepava, els seus llavis succionaven, la seves dents mossegaven mentre sacsejava vívidament el meu capoll lubricat amb l’abundosa salivació d’aquells llavis que, de sobte, van aixoplugar els ungüents d’una ejaculació que va deixar-me completament extasiat. Aquella nit no vaig veure ni una sola pluja d’estels, però t’asseguro que vaig xalar veient les estrelles.

http://nyebits.blogspot.com