THE ROAD 65 LA IMPUTACIÓ, EL FRENESÍ I EL XUCUXUCU !!!

Suava com un porc, però és clar, dur 22 milions d’euros en un maletí no és pas una activitat massa quotidiana i l’amoïnava que l’enxampessin. Per sort, tenia credencials diplomàtiques i per això viatjava passant els controls de duanes sense cap mena d’entrebanc. Ser ambaixador per desídia, polític per corrupció i tresorer coquí del partit que governa per voluntat garrepa, li atorgava certes garanties d’immunitat institucional. Quan va arribar a la sucursal del banc de Suïssa, el gerent en persona, abillat amb el seu vestit de coll italià i estil galeries Gürtel, l’esperava a la porta per rebre’l amb la mirada titil·lant i fregant-se les mans ansiosament. Ell va sentir-se afalagat, important, fogós, estrafolari, arrogant, promiscu, excitat per l’eròtica del poder i dels diners, i va deixar-se conduir pels viaranys de passadissos de marbre de travertí i parets d’acer cromat entapissades amb obres pictòriques i escultures de dubtosa qualitat, però que segurament eren molt cares i molt cotitzades pels marxants d’art més reconeguts. Poques vegades el banc tractava amb tanta eloqüència un client, però l’ocasió s’ho mereixia, per tant, després de col·locar els dipòsits en els comptes secrets i revisar les inversions clandestines que el partit del govern mantenia en tots i cadascun dels paradisos fiscals, el gerent del banc suís va oferir-li una copa de xampany francès (és clar) per rubricar l’operació bancària lliure d’impostos i de qualsevol esclavatge financer. Una copa va dur a una altra i aquesta altra venia acompanyada d’exquisit caviar d’Azerbaiyán, que venia servit d’una hostessa de llarga cabellera rossa i pits pneumàtics que, sense saber com, van acabar acollint-lo. Potser fou les pessigolles de l’escumós, l’embriaguesa de les divises o, potser, l’eròtica prima de risc, però l’ambaixador tresorer corrupte va deixar-se seduir pel frenesí i el xucuxucu dels plaers d’aquella casa de barrets anomenada banc, situat en aquell paradís mal anomenat fiscal, per gratificar els diners mal anomenats negres, perquè de negre no en tenien res, més aviat eren violacis com el color del mugrons de l’hostessa que el polític rellepava goludament mentre comptava els milions que havia estafat als ciutadans carallots que, aliens al batibull genital provocat per aquelles opaques operacions bancàries, es manifestaven a la plaça del centre de la capital per demanar transparència i responsabilitat, sense prendre consciència del fet que els imputats usen els diners públics amb malvestat i de manera immoral.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 64 DE DEBÒ QUE NO HE PERDUT LA XAVETA, LA MEVA IL·LUSIÓ ERA SER PUTA.

De cop, una forta explosió va fer trontollar els vidres. Fou un so eixordador, estrident, terrorífic. Totes les noies van deixar de fer la seva activitat i van mirar per les finestres de les seves cel·les observant, perplexes, xafarotes, com les restes del vehicle que havia explosionat, cremaven pertot. L’esplanada del Paradise de seguida es va omplir d’unitats de la policia, bombers i forces de seguretat mentre esperaven l’ambulància. Per desgràcia meva ningú no s’havia ferit. Les primeres hipòtesis apuntaven a una revenja, és clar que l’alcaldessa del municipi ja havia alertat dels inconvenients d’instal·lar el bordell més gran d’Europa allí. La proximitat amb la frontera era ideal perquè les màfies russes, bielorusses, colombianes, xineses, napolitanes, albaneses i l’escòria mexicana usessin el prostíbul per al tràfic d’armes, de haixix i altres narcòtics. La presència de les meuques era, només, un aparador, un camuflatge, un amagatall que, a més, resultava enormement rendible per als seus interessos. Van trigar set setmanes en entrevistar les mil barjaules, gatamaules, meretrius, barraganes, donotes, truges i trujasses, putarrots, marranes mindundis, xominos escalfabraguetes, buscones, putots, concubines, folla fembres, bagasses, xurrimandusques, lewinskis menjatites, llepacigales i ensumapixums del Paradise que, juntament amb els seus clients, homes de negocis potiners engiponats dins de vestits de tergal barat, camioners pollosos, rufians taciturns, murris peta-culs i viciosos pixacurtes rodatavernes de tota mena, omplien les habitacions en el moment de la deflagració. Beneits!!! No, no m’he begut pas l’enteniment, ni tampoc no he perdut la xaveta! Romanços! Jo només vaig posar el cotxe bomba, perquè em sentia traïda, rebutjada, apartada. La il·lusió de la meva vida era ser puta, i si no ho podia ser al Paradise, ningú més no ho seria. Recony!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 63 HÄNSEL, GRETEL I LA CASA DE “XOCOLATA” UNISEX

Aquell capvespre, en Hänsel i la Gretel van haver de fugir de casa. El seu pare, borratxo, i la seva malvada madrastra, ja no podien suportar més les excentricitats dels dos germans que tot el dia romancejaven per la seva habitació, alcoholitzats, emporrats, embriagats per tota mena d’al·lucinògens. Van caminar per la cuneta, sota la penombra dels fanals i la lluna, de coure, que semblava avergonyir-se dels dos germans esnifats, fins que un transportista va apiadar-se d’ells, potser imbuït per les sinuoses i atraients corbes del franc de la Gretel, que era com un pastisset, potser deixant anar la seva imaginació en les dureses del cos esprimatxat d’en Hänsel, que tenia la pell de color del sucre morè. Fos com fos, el camioner va conduir tota la nit observant de reüll els dos germans que, endormiscats, no s’adonaren que el transportista s’aturà, ja a l’alba, en un solitari i llunyà bar de carretera, la llum iridiscent del rètol vermell del qual, que pampalluguejava intermitentment, fou la que desvetllà la Gretel que, entre lleganyes i la mirada entenebrida, observà com el camioner es masturbava amb vehemència enfront del volant, sacsejant els seu membre amunt i avall sota una panxa opulenta, fent que els seu escrot, pelut i envermellit, rebotés contra el cuir desgastat del seient. Llavors, espantada, va estirar la mà de son germà i, apressadament, van córrer cap a l’interior del bar, sense adonar-se’n del significat del rètol que tentinejava dins la foscor: “Formen”. Ambient enxubat, humit, ranci, clandestí, fum opiaci de cigarretes, haixix, flaires d’alcohol edulcorat, suor a les aixelles, homes murris i pècores abillades amb blondes barates mostrant els seus cossos mulats, usats, fornicats, escorreguts... En Hänsel i la Gretel van encaixar ràpidament en aquell indret, en aquell parany de sexe i corrupció. Els clients del prostíbul buscaven cada dia carn fresca per alliberar els seus desitjos més ocults i els seus pensaments més immunds i inconfessables. La Gretel, engiponada amb uns sostenidors diminuts que amb prou feina li cobrien els mugrons que aparentaven trossets de pa de gingebre, deixava que els clients la usessin; homes barbuts; homes assedegats dels vicis de la carn; homes plens de furóncols; homes impúdics; homes goluts; homes malvats que només somiaven descarregar el seu esperma dins de les cavitats tendres de la Gretel, que cada nit s’espatarrava damunt d’un llit de llençols suats i rebregats, permetent que un d’aquells homes la sodomitzés, la penetrés, la foradés a canvi de quatre bitllets que agraïa per poder adquirir més alcaloides a la meretriu del bordell. En Hänsel estava reservat per als homes més viciosos, sòmines, gentussa, coxinos, els que frisaven per esparracar culs a batzegades, els que gaudien amb la fel·lació d’uns llavis de noi tendre, fins que el regust agre de l’esperma d’aquells homes rabassuts, panxuts i senosos, omplia amb amargor la seva gargamella. En acabat, en Hänsel podia comprar més “xocolata” amb els rèdits obtinguts per la vexació del seu cos masegat i corromput. De matinada, en Hänsel i la Gretel es trobaven d’amagat als ulls de les putes del bordell i, amb la mirada tèrbola, enyoraven la seva infantesa oblidada, quan la seva mare, que tenia la veu tan dolça que semblava feta de pastissets, els explicava el conte dels germans Grimm, dels protagonistes del qual havien heretat els seus noms. És clar que la història del conte era ben diferent, oi?

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 62 A LA BARRUFETA QUE NO PORTA BRAGUES, TOTES LES COSTURES LI FAN LLAGUES!

No, no us ho diré pas. No diré res. M’enduré el secret al nínxol. No us diré si va ser una policia local, ni tampoc si va ser una ertzaina, ni una mossa d’esquadra... Que us dic que no, que no us ho diré, recoi! Una cosa així no es delata quan ets a la garjola! Sí, d’acord, la bòfia aquesta formava part de la brigada mòbil de la unitat antidisturbis. Sí, em va detenir per exercir la prostitució al carrer. Sí, no us ho negaré pas això, però no us diré res més. Està bé, sí, quins collons que teniu! La paia estava per sucar-hi pa. Tenia un pitram, patrim, patram... Hostipadrena, quines mamelles que tenia la guripa aquesta! Grosses, plenes, d’aquelles que les agafes i t’hi amorres i rellepes i... Tenia unes cuixes! Caram quines cuixes! Se’m va apropar, va agafar-me pels cabells, va emmanillar-me mentre em retorçava el braç que bo i me’l trenca i jo, en canvi, només podia mirar-li aquelles cuixes, i aquell cul. Quin pandero que tenia la paia! Jo crec que no duia bragues i és clar, ja sabeu que a la que no porten bragues totes les costures li fan llagues. Quan em va agafar, de seguida vaig notar aquella olor de maduixa del seu pintamorros. Hostitú, allò me la va posar més dura que la punta de la seva porra. Va pressionar-me el cap contra el vidre del cotxe de la pasma i, zazzz, cap a dintre d’una revolada. I ja em vaig veure allí, menjant-me el cuir desgastat i pudent del seient, mentre la paia em lligava perquè no em pogués escapar. I jo només pensava en aquelles mamelles, amb aquelles tetes grosses i endurides, i amb aquells mugrons que se li marcaven sota de l’uniforme. Collons!!! Quan hi penso, és que em couen els ous! Vaig notar la duresa dels seus mugrons fregant-me l’esquena i allò va ser, wow! Sí, ho confesso, allò va ser el detonant, sentir les seves tetes dures i calentes a la meva esquena em va posar tan catxondu que em va sortir la llet per la punta. Sí, i què, és que la paia tenia unes tetes! Però no us diré res de res. Ja he xerrat massa. Callo! S’ha acabat el bròquil! Au, aneu a matxucar-vos-la a la cel·la del costat!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 61 SI-CÒCCIX

Què pots fer amb un bon feix de bitllets, sense marcar i sense numerar? Dur-los al banc? Au va, home! Aquesta era la seva gran oportunitat per deixar la feina i escapar-se amb el seu amistançat, ben lluny, on ningú no els pogués trobar mai. Així, doncs, va pujar al seu vell i atrotinat vehicle i va sortir de la ciutat per l’autopista ullant pel mirall retrovisor com els edificis s’anaven fent petits, diminuts, tot i confonent-se amb la línia obscura de l’skyline. Va conduir hores i més hores, fins a perdre la noció del temps, notant com li suaven els palmells de les mans, sentint els nervis que li foradaven l’estómac i li burxaven les temples, buscant les carreteres secundàries, les carreteres perdudes, les carreteres humides, sòrdides i sinistres, fins que la foscor del capvespre i la pluja d’aquella nit luctuosa, van fer-la parar en un allunyat i decadent motel de carretera. L’encarregat tenia una mirada perduda, viciosa, com un espurneig enigmàtic als ulls, però ensems, amb el seu mentó prominent i els cabells llepant-li el front, tenia un aire malenconiós i trist que va inspirar-li confiança. L’habitació, que pudia a resclosit, era just al costat de la recepció i, havent deglutit amb certa avidesa un sandvitx, va agrair poder instal·lar-s’hi. Va amagar bé els diners embolcallats en un tros de diari i tot seguit va decidir regalar-se una bona dutxa refrescant abans d’anar-se’n a dormir. El que no s’imaginava ella, fou que l’encarregat, murri i sinistre, l’estava ullant per un petit forat de la paret. Mirava com ella es despullava, com deixava anar els sostenidors damunt del llit i les calcetes rebregades pel terra, observava com la noia obria l’aigua de la dutxa deixant que els esquitxos regalimessin per les rajoles esblaimades de la paret mentre ell, amb vehemència, es masturbava sacsejant els seu membre endurit i llefiscós deixant que la salivera li omplís la comissura dels llavis entreoberts. La noia, aliena i confiada, només podia pensar en els diners que havia robat i en la sort que tenia d’haver pogut fugir de la ciutat, i mentre ho feia, ensabonant el seu cos de pell blanca, deixant que l’aigua de la carxofa de la dutxa li acaronés els cabells rossos, i les espatlles suaus, i els pits de mugrons petits, i el llombrígol vellutat, i el pubis rosat, no va veure com una ombra se li apropava amb cautela, molt a prop, fins a llepar el plàstic humit i translúcid de la cortina de la dutxa que ara, d’una revolada, era correguda fent esglaiar la noia que, perplexa i amb la mirada tèrbola per l’escuma, no veia qui era o què era el que tenia enfront. Els nervis van apoderar-se d’ella tot i recordant la dissort que va patir la Marion a Psicosis en mans d’en Hitchcock i això la va esborronar. Llavors, sense subterfugis ni preàmbuls, va notar com unes mans la subjectaven. Eren mans fermes que, aprofitant la connivència de la pell ensabonada i lubricada per l’aigua, amb astúcia, palpava el seu flanc humit, les seves natges tremoloses, les seves mamil·les xardoroses, el seu engonal palpitant i esclofollat. Ella va provar de defensar-se, però tot va passar massa ràpid, massa inesperadament i, sense voler-ho, entre xiscles i moviments barroers, aferrant-se a la cortina de la dutxa, va arrencar-la caient bocaterrosa a la banyera, deixant el seu cos mig entortolligat amb el plàstic i les mans de l’home que la magrejava com si fos una barragana. De seguida va notar el pes del cos d’aquell home que s’ajupia damunt d’ella. De seguida va notar el contacte del seu pectoral endurit com mollons de pedra contra la seva esquena sedosa que s’estremia. De seguida va notar el seu alè pudent al clatell que la va fer centellejar. De seguida va notar l’embranzida d’aquell penis bastard perforant l’oclusió del seu forat anal, introduint-se amb destresa i desimboltura. De seguida va notar com aquell home inclinava el seu cos endavant empenyent ampul·losament la pelvis, fent rebotar la bossa pendular genital i peluda contra el seu còccix adolorit. De seguida va notar, a cada escomesa, com amb el moviment pendular de l’escrot, l’home anava perforant el seu clítoris en aquella doble penetració, anal i vaginal ensems. De seguida va notar la sensació mundana i divina, exultant, el plaer que, malgrat tot, aquell home li estava provocant. I de seguida va notar com un regalim de sucs vaginals omplien tota la cavitat del seu cony corromput i cardat com mai cap altre home no ho havia fet, com mai cap altra home no l’havia feta xalar, amb tanta intensitat i eloqüència que no va poder suportar més aquell litigi sexual, udolant i tot de plaer, sentint el seu cos abrandat i càlid, tremendament excitat, mentre pensava: -Renoi quina xamba avui, inesperadament ben rica i inesperadament ben follada!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 60 OXITOCINA’T: LA DONA ÉS LA QUE MIRA, REMENA, TRIA, OLORA I ADOPTA UN HOME

N’havia sentit a parlat molt i ho seguia a la xarxa, però no m’ho podia creure fins que vaig decidir anar a París per veure-ho i, ara, en sóc fanàtica. Sóc fanàtica del portal adopteunmec.com i dels productes que ofereixen, i sóc fanàtica de la Rue Mouffetard i del barri de la Montagne Ste Geneviève. La idea és tan senzilla com genial, el màrqueting més original elevat a la màxima potència. Es tracta de flirtejar i lligar en una pàgina de contactes de la mateixa manera que pots comprar en un supermercat. Sí, sí, tal qual. Els parisencs sempre m’han semblat divertits, originals i un pèl gamberros, i especialment desinhibits, però amb aquesta iniciativa s’han superat, perquè han aconseguit relegar als homes a la categoria d’objecte, com si fossin el producte d’un simple lineal de supermercat. Trobo que és una proposta peculiar per facilitar trobades íntimes i sense compromís. El plaer pel pur plaer. El plaer per la vista, l’olfacte i, sobretot, el tacte. Quan vaig arribar-hi per primera vegada hi havia fileres d’homes col·locats a l’interior de caixes de joguines gegants, com si fossin regals, com si fossin BarbieKens perfectes i ben musculats, però de mida real, dins de les seves caixes de cartró amb la tapa de plàstic transparent per deixar veure tots els seus suculents atributs, i amb un foradet per a la transpiració. Era la meva primera “collector by adopteunmec.com”. N’hi havia per a tots els gustos: el surfista, el policia, l’indi, el bomber, el militar, el barbut... tots els homes s’exhibeixen dins de les seves capses, i les dones, les úniques que poden exercir el dret de compra, ens passegem esquirolejant carrer amunt, carrer avall, somrient mel·lífluament, observant els cossos dels homes-objecte dins dels seus embolcalls plastificats. Quan hi vaig anar per primera vegada, vaig tenir la sensació que em trobava al bell mig del barri Roig d’Àmsterdam, però amb les tornes canviades, perquè aquí, a París, som les dones les que decidim. Som les dones les que tenim el poder per mirar, per remenar, per triar, per olorar com els homes exposats suen dins dels seus embolcalls amb l’esperança que els triïs i te’ls enduguis a l’hotel per traginar-te’ls i fornicar-te’ls, per experimentar amb ells les fantasies eròtiques més escandaloses i ardents que mai no t’has pogut arribar a imaginar. París, París, París... Je t’aime!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 59 CARPOOLING O CARDAPOOLING?

Va buscar per la xarxa fins que va trobar una pàgina web de contactes per compartir cotxe. Els avantatges eren evidents: ella només havia de posar el vehicle i la resta d’ocupants compartien les despeses, peatges i carburant. Però, sobretot, va pensar que era una magnífica manera de renovar amistats, fer nous coneixements i sortir del cercle viciat i avorrit dels seus embolics habituals. Per a ella la puntualitat era primordial, per això quan va veure que el grup de quatre desconeguts amb els quals havia quedat per internet ja l’esperaven a l’hora convinguda i a l’indret pactat, es va sentir alleugerida i confiada. De seguida va veure que aquell viatge seria distret. No s’ho esperava, francament, i l’aspecte dels quatre nois la va captivar: semblaven sortits d’un concert de rock: texans arrepapats a l’engonal; cinturons amb sivelles argentades; samarretes negres encercolant els seus cossos esprimatxats, però de musculatura promiscua i tatuada; caçadores negres de pell; pentinats esbullats; barbes fogoses. Van intercanviar petons mentre es presentaven i, en aquell instant, ella va sentir com una fiblada coent que li traspassà la carcanada, imbuïda per les olors masculines i d’atracció rotunda i sexual que emanaven de la pell dels quatre nois. Eren flaires denses, una mescla d’acidesa i dolçor, d’alcohol i de cànem, que feu activar les seves feromones alterant-li la circulació sanguínia i removent els sucs interiors de la seva vagina que va començar a contraure’s amb petits espasmes musculars originats per l’efecte de l’oxitocina, l’hormona de l’activitat eròticofestiva. Se sentia feroçment atreta per aquells quatre mascles, irracionalment excitada, fins al punt que, asseguda al volant del seu vehicle, fitant-los pel mirall retrovisor, somrient amb neguit i delejant amorrar-s’hi, no podia evitar flirtejar amb ells, com tampoc no podia evitar sentit petits orgasmes espontanis que maculaven la seva roba interior, humida i penetrant. Potser fou el rau-rau del motor, potser fou el vent torb i impetuós que bufava a la carretera, potser fou que va notar la mútua atracció que es respirava en l’ambient, potser fou la seva addicció luxuriosa al sexe amb promiscuïtat, però el cas és que quan van parar a la primera àrea de servei de l’autopista, bo i sense adonar-se’n, van iniciar els rituals d’aparellament. Van abatre els seients i, sense prolegòmens, veient que ella es desfeia de la roba amb certa desimboltura, els quatre nois es van despullar mostrant-li els seus atributs enaltits i sucosos. Mans acaronant mugrons ensalivats; llavis mossegant melics endurits; dits jugant amb llengües aspres i dolces; dents torturant amb plaer escrots farcits i calents. Amb rapidesa els vidres del cotxe es van enterbolir proporcionant una certa intimitat als actes execrats a les mirades alienes que, a l’esplanada d’aquella àrea de servei ni tal sols sospitaven el bric-à-bric que s’estava reproduint en aquell cotxe que es balandrejava amb cert desori. La fogositat dels quatre nois l’excitava fent-la sentir com una plutòcrata poderosa i influent. Les cavitats del seu cos aixoplugaven els glands inflats i de capoll violat, amb voracitat i desimboltura. Ella, completament nua i cavalcant damunt d’un dels nois, va sentir com s’omplia la seva vulva amb les carnositats de dos membres flexibles i prominents. Va notar com s’omplia la seva gargamella amb un tercer masteler, el farcellet de l’engonal del qual, li rebotava als llavis ennuegant-la de sabors i de plaers. Va notar com un quart fal·lus la sodomitzava esparracant-li l’orifici anal i provocant-li una luxació, com si fos un punyent i gustós fisting, fins a les profunditats més fosques del seu ventre, esbarriant tot el seu cos amb els plaers d’aquella experiència carpooling. Sentia el seu cos corromput pels quatre membres d’aquells brivalls grenyuts que se la traginaven simultàniament amb les seves quatre titoles, cardant-se-la fins al punt que va perdre el senderi deixant anar tot el seu cos a les fantasies i al plaer que aquells membres erèctils, carregats de fluids, li atorgaven. Ella notava el seu cos ejacular com una doll de sucs orgàsmics, provocant-li espasmes clitorians, al·lucinacions vaginals i restriccions del camp visual, millors que els efectes de qualsevol droga, fins que els quatre nois, amb perfecte sincronització, van deixar anar la mel abundosa dels seus líquids enterbolits amb les seves excrescències de capolls espavilats i palpitants.

http://nyebits.blogspot.com