THE ROAD 68 ESCAMPAR LA BOIRA

Un estrany i misteriós fenomen s’originava de matinada a l’interior de l’aparcament. Ningú no sabia quina era la causa, ni com desapareixia, però cada nit, com per art d’encanteri, una boira espessa i sinuosament fètida, inundava la primera planta d’aquell aparcament subterrani. La boira era tan densa que quan els vehicles accedien al recinte per la baixada, havien d’obrir els fars ulls de gat i ni així podien veure els indicadors verds i vermells de places lliures. Estranyament, també, aquell esdeveniment atreia moltes dones, d’una banda encuriosides davant d’aquell misteri, però de l’altra, alterant el seu estat de consciència fent-les tremendament promiscues. La flaire d’aquella boira tenia alguna cosa que revolucionava les feromones de la majoria de femelles, fent que reaccionessin davant d’aquell fet inexplicable, alliberant kairomones d’agregació que feia que se sentissin sexys, humides i seduïdes quan aquella boira les embolcallava i penetrava pels seus orificis nassals omplint-les de frenesí, sentint la mescla bigarrada de naftalina i humitat rància de l’aparcament. Transcorreguts uns minuts, la boira començava a dissoldre’s amb la mateixa rapidesa en què s’havia format, dissipant qualsevol pista que conduís al seu origen. Casualment aquell dia, quan vaig anar a recollir el meu vehicle, la màquina de cobrament automàtica va fallar i em vaig veure obligat a dirigir-me a la finestreta d’atenció al client. Eren, potser, quarts de quatre de la matinada. Podia sentir a la pell la humitat de les parets de formigó. Els fluorescents, que feien pampallugues, es reflectien a la pintura antilliscant del terra i una forta fetor de tub d’escapament em va fer venir arcades. Vaig veure l’encarregat del torn de nit estintolat dins de la peixera de vidre i parets encrostonades, camuflat per la penombra, mirant amb desinterès els monitors del circuit tancat de televisió. Concentrat en el que feia i aliè a la meva presència, vaig poder veure que, sense subterfugis, amb una mà sostenia un còmic eròtic, rebregat i esquitxat amb esperma ressec, mentre que amb l’altra mà es masturbava sense miraments. Vaig quedar-me immòbil, sense saber com reaccionar. Ell anava sacsejant la seva titola llargaruda i nerviüda entre bleixos i balbuceigs que aquell acte execrat li provocava, fent que el seu escrot, arrugat i vermellós, li rebotés amb virulència contra la sivella dels pantalons que s’havia arregussat fins als genolls. Llavors, el noi va arribar a l’èxtasi masturbatori disparant una espectacular, espessa, fecunda, eloqüent i levitant ejaculació que, en combinació amb la humitat de l’aparcament i el monòxid de carboni que pul·lulava en l’ambient, va provocar una estranya reacció química, disgregant-se i expandint-se formant una boira espessa i fètida, com un plugim diminut que en pocs segons ho va inundar tot. Vet aquí el punyeter misteri. Evidentment, no vaig fer cap altra cosa que escampar la boira i tocar el dos.

http://nyebits.blogspot.com 

THE ROAD 67 MENJA A LA CAMARGA I ESPIA COM PUGUIS!!!

Sovint el reclamaven per recollir clients que sortien d’aquell restaurant, un dels més reconeguts de la ciutat. Fer el taxi era la seva passió, però és clar, tampoc no s’hi guanyava tan bé la vida. Per això, quan va tenir l’oportunitat, no s’ho va pensar dues vegades. De seguida va reconèixer els polítics que deglutien amb avidesa suculents àpats en aquell selecte local de taules rodones i tovalles de lli blanc. Veure’ls cada dia a les notícies era quelcom habitual. El que no ho era tant fou aprendre a reconèixer rics empresaris, sempre abillats amb els seus vestits cars; agents del servei nacional d’intel·ligència, que ocultaven la seva identitat rere d’ulleres fosques i cabells clenxinats; rosses xona figues amistançades de presidents, consellers i ex tresorers merdosos que exhibien les seves joies autèntiques de la mateixa manera que exhibien les misèries dels seus llavis siliconats i de les seves pitreres implantades i pneumàtiques; representants de la Cambra Baixa i del Govern, que usaven els seus privilegis per botxinejar advocats corruptes i amants tafaneres que viatjaven per les duanes amb motxilles farcides de diners corromputs. El taxista va aprendre a observar, a escoltar i a callar, i gràcies a les habilitats adquirides, gairebé sense voler-ho, es convertí en el confident de mil espectacles esperpèntics que, d’entrada, hom no atribuiria mai a la condició humana: pel seu taxi van passar sobres ocults farcits de milions de diners negres provinents de paradisos fiscals; quitances prorratejades estintolades en comptabilitats manuscrites; centenars de milers de gravacions il·legals fetes amb càmeres ocultes; fotografies d’stars system en actitud d’embriaguesa, fent aflorar els instints més irracionals; reconeguts i famosos, homes i dones deixant-se introduir tot tipus d’enginys eròtics per totes i cadascuna de les cavitats del seus cossos eixamplats; fills de polítics admirats que comercialitzaven amb la premsa sensacionalista les indiscrecions més ocultes dels seus progenitors... Corrupció era el mot que pul·lulava en el selecte ambient d’aquell restaurant. Per això, aquell dia, quan va arribar a casa esllenegat de fer el taxi pels carrers humits de la seva ciutat, i després de trobar la maleta oblidada d’algun Bàrcenas de torn, veient amb perplexitat les fotografies, els documents, els llistats de divises negres i les gravacions amb càmera oculta que contenia, després de gratar-se la barba uns segons, no s’ho va pensar dos cops. Es dirigí al diari de més audiència del país tot i oferint aquella suculenta informació classificada. Ser taxista era la seva passió, potser era la seva vocació, però què havia de fer, si no, davant d’aquella tessitura? Tirar de la manta, mostrar les draperies brutes dels poderosos, fer xivarri i que comencés el show. Això sí, amb els diners que van pagar-li per l’exclusiva, va obrir una agència d’espionatge anomenada “Mètode3”.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 66 A LA BATALLA DE LA MERENGA

No hi va haver temps de reacció. El vehicle, que circulava a gran velocitat, es va encastar contra l’aparador de la joieria provocant un gran terrabastall, una enorme trencadissa de vidres i l’esglai dels vianants i dependents de l’establiment que no acabaven d’entendre el que presenciaven. El cotxe havia penetrat per l’aparador, adherint-se als mostradors que exposaven amb orgull aigua marines, topazis, ametistes, turqueses, gemmes i diamants. L’encarregat estava glaçat, balbucejant per l’ensurt d’aquella dramàtica irrupció. De sobte, va notar certa coïssor als ulls i alguna cosa calenta i llefiscosa que li rossolava cara avall, molt lentament i, creient-se que era sang, s’apropà els dits tremolosos a la galta per mirar-se’ls tot seguit sense entendre què era aquell líquid apegalós i translúcid que els embetumava. Dins del cotxe, entre esbufecs i udols, un noi i una noia intentaven eixir del compartiment, però les portes s’havien blocat, el brill del clàxon sonava intermitentment i el parabrises s’havia esmicolat amb l’impacte. Moments abans, alegres i distesos, tornaven de la guerra de la merenga del carnaval de Vilanova. Era una tradició que no es volien perdre mai. Empastifar-se de merenga, llençar-se-la sense miraments, riure i passar una bona estona transgredint els convencionalismes, era quelcom que els excitava enormement. Per això, quan la noia va veure que el noi tenia restes de merenga al clatell, va notar una gran irrigació sanguínia a l’entrecuix i va sentir-se impel·lida a tirar-s’hi al damunt, molt lentament, jugant estrafolàriament amb la llengua mentre el noi conduïa embriagat per la fogositat. Va començar a rellepar-li la merenga, passant-li la punta de la llengua pel lòbul de l’oïda, pel clatell, pel mentó, pel pectoral, desbotonant-li la camisa fins al melic, descordant-li la bragueta, fent-lo estremir amb excitants maleses als genitals, tous i escalfats sota el volant, introduint-se a la boca el seu fal·lus que, endurit com l’ambre, palpitava dins del ganyot de la noia que xuclava i llepava i succionava i sacsejava amb malvestat i frenesia aquell sexe emmerengat, fins que el noi no va poder retenir-ho més, deixant excel·lir tot el seu semen mentre premia l’accelerador fins al fons, encegat pel frenesí d’aquella eròtica blasfèmia carnavalesca, sense poder evitar el xoc exactament en el mateix instant en què ejaculava un llarg, sucós, abundant i fecund batibull espermatozoidic, empastifant la cara estupefacta del dependent de la joieria que es mirava l’esperma dels seus dits com un oòcit madur.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 65 LA IMPUTACIÓ, EL FRENESÍ I EL XUCUXUCU !!!

Suava com un porc, però és clar, dur 22 milions d’euros en un maletí no és pas una activitat massa quotidiana i l’amoïnava que l’enxampessin. Per sort, tenia credencials diplomàtiques i per això viatjava passant els controls de duanes sense cap mena d’entrebanc. Ser ambaixador per desídia, polític per corrupció i tresorer coquí del partit que governa per voluntat garrepa, li atorgava certes garanties d’immunitat institucional. Quan va arribar a la sucursal del banc de Suïssa, el gerent en persona, abillat amb el seu vestit de coll italià i estil galeries Gürtel, l’esperava a la porta per rebre’l amb la mirada titil·lant i fregant-se les mans ansiosament. Ell va sentir-se afalagat, important, fogós, estrafolari, arrogant, promiscu, excitat per l’eròtica del poder i dels diners, i va deixar-se conduir pels viaranys de passadissos de marbre de travertí i parets d’acer cromat entapissades amb obres pictòriques i escultures de dubtosa qualitat, però que segurament eren molt cares i molt cotitzades pels marxants d’art més reconeguts. Poques vegades el banc tractava amb tanta eloqüència un client, però l’ocasió s’ho mereixia, per tant, després de col·locar els dipòsits en els comptes secrets i revisar les inversions clandestines que el partit del govern mantenia en tots i cadascun dels paradisos fiscals, el gerent del banc suís va oferir-li una copa de xampany francès (és clar) per rubricar l’operació bancària lliure d’impostos i de qualsevol esclavatge financer. Una copa va dur a una altra i aquesta altra venia acompanyada d’exquisit caviar d’Azerbaiyán, que venia servit d’una hostessa de llarga cabellera rossa i pits pneumàtics que, sense saber com, van acabar acollint-lo. Potser fou les pessigolles de l’escumós, l’embriaguesa de les divises o, potser, l’eròtica prima de risc, però l’ambaixador tresorer corrupte va deixar-se seduir pel frenesí i el xucuxucu dels plaers d’aquella casa de barrets anomenada banc, situat en aquell paradís mal anomenat fiscal, per gratificar els diners mal anomenats negres, perquè de negre no en tenien res, més aviat eren violacis com el color del mugrons de l’hostessa que el polític rellepava goludament mentre comptava els milions que havia estafat als ciutadans carallots que, aliens al batibull genital provocat per aquelles opaques operacions bancàries, es manifestaven a la plaça del centre de la capital per demanar transparència i responsabilitat, sense prendre consciència del fet que els imputats usen els diners públics amb malvestat i de manera immoral.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 64 DE DEBÒ QUE NO HE PERDUT LA XAVETA, LA MEVA IL·LUSIÓ ERA SER PUTA.

De cop, una forta explosió va fer trontollar els vidres. Fou un so eixordador, estrident, terrorífic. Totes les noies van deixar de fer la seva activitat i van mirar per les finestres de les seves cel·les observant, perplexes, xafarotes, com les restes del vehicle que havia explosionat, cremaven pertot. L’esplanada del Paradise de seguida es va omplir d’unitats de la policia, bombers i forces de seguretat mentre esperaven l’ambulància. Per desgràcia meva ningú no s’havia ferit. Les primeres hipòtesis apuntaven a una revenja, és clar que l’alcaldessa del municipi ja havia alertat dels inconvenients d’instal·lar el bordell més gran d’Europa allí. La proximitat amb la frontera era ideal perquè les màfies russes, bielorusses, colombianes, xineses, napolitanes, albaneses i l’escòria mexicana usessin el prostíbul per al tràfic d’armes, de haixix i altres narcòtics. La presència de les meuques era, només, un aparador, un camuflatge, un amagatall que, a més, resultava enormement rendible per als seus interessos. Van trigar set setmanes en entrevistar les mil barjaules, gatamaules, meretrius, barraganes, donotes, truges i trujasses, putarrots, marranes mindundis, xominos escalfabraguetes, buscones, putots, concubines, folla fembres, bagasses, xurrimandusques, lewinskis menjatites, llepacigales i ensumapixums del Paradise que, juntament amb els seus clients, homes de negocis potiners engiponats dins de vestits de tergal barat, camioners pollosos, rufians taciturns, murris peta-culs i viciosos pixacurtes rodatavernes de tota mena, omplien les habitacions en el moment de la deflagració. Beneits!!! No, no m’he begut pas l’enteniment, ni tampoc no he perdut la xaveta! Romanços! Jo només vaig posar el cotxe bomba, perquè em sentia traïda, rebutjada, apartada. La il·lusió de la meva vida era ser puta, i si no ho podia ser al Paradise, ningú més no ho seria. Recony!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 63 HÄNSEL, GRETEL I LA CASA DE “XOCOLATA” UNISEX

Aquell capvespre, en Hänsel i la Gretel van haver de fugir de casa. El seu pare, borratxo, i la seva malvada madrastra, ja no podien suportar més les excentricitats dels dos germans que tot el dia romancejaven per la seva habitació, alcoholitzats, emporrats, embriagats per tota mena d’al·lucinògens. Van caminar per la cuneta, sota la penombra dels fanals i la lluna, de coure, que semblava avergonyir-se dels dos germans esnifats, fins que un transportista va apiadar-se d’ells, potser imbuït per les sinuoses i atraients corbes del franc de la Gretel, que era com un pastisset, potser deixant anar la seva imaginació en les dureses del cos esprimatxat d’en Hänsel, que tenia la pell de color del sucre morè. Fos com fos, el camioner va conduir tota la nit observant de reüll els dos germans que, endormiscats, no s’adonaren que el transportista s’aturà, ja a l’alba, en un solitari i llunyà bar de carretera, la llum iridiscent del rètol vermell del qual, que pampalluguejava intermitentment, fou la que desvetllà la Gretel que, entre lleganyes i la mirada entenebrida, observà com el camioner es masturbava amb vehemència enfront del volant, sacsejant els seu membre amunt i avall sota una panxa opulenta, fent que els seu escrot, pelut i envermellit, rebotés contra el cuir desgastat del seient. Llavors, espantada, va estirar la mà de son germà i, apressadament, van córrer cap a l’interior del bar, sense adonar-se’n del significat del rètol que tentinejava dins la foscor: “Formen”. Ambient enxubat, humit, ranci, clandestí, fum opiaci de cigarretes, haixix, flaires d’alcohol edulcorat, suor a les aixelles, homes murris i pècores abillades amb blondes barates mostrant els seus cossos mulats, usats, fornicats, escorreguts... En Hänsel i la Gretel van encaixar ràpidament en aquell indret, en aquell parany de sexe i corrupció. Els clients del prostíbul buscaven cada dia carn fresca per alliberar els seus desitjos més ocults i els seus pensaments més immunds i inconfessables. La Gretel, engiponada amb uns sostenidors diminuts que amb prou feina li cobrien els mugrons que aparentaven trossets de pa de gingebre, deixava que els clients la usessin; homes barbuts; homes assedegats dels vicis de la carn; homes plens de furóncols; homes impúdics; homes goluts; homes malvats que només somiaven descarregar el seu esperma dins de les cavitats tendres de la Gretel, que cada nit s’espatarrava damunt d’un llit de llençols suats i rebregats, permetent que un d’aquells homes la sodomitzés, la penetrés, la foradés a canvi de quatre bitllets que agraïa per poder adquirir més alcaloides a la meretriu del bordell. En Hänsel estava reservat per als homes més viciosos, sòmines, gentussa, coxinos, els que frisaven per esparracar culs a batzegades, els que gaudien amb la fel·lació d’uns llavis de noi tendre, fins que el regust agre de l’esperma d’aquells homes rabassuts, panxuts i senosos, omplia amb amargor la seva gargamella. En acabat, en Hänsel podia comprar més “xocolata” amb els rèdits obtinguts per la vexació del seu cos masegat i corromput. De matinada, en Hänsel i la Gretel es trobaven d’amagat als ulls de les putes del bordell i, amb la mirada tèrbola, enyoraven la seva infantesa oblidada, quan la seva mare, que tenia la veu tan dolça que semblava feta de pastissets, els explicava el conte dels germans Grimm, dels protagonistes del qual havien heretat els seus noms. És clar que la història del conte era ben diferent, oi?

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 62 A LA BARRUFETA QUE NO PORTA BRAGUES, TOTES LES COSTURES LI FAN LLAGUES!

No, no us ho diré pas. No diré res. M’enduré el secret al nínxol. No us diré si va ser una policia local, ni tampoc si va ser una ertzaina, ni una mossa d’esquadra... Que us dic que no, que no us ho diré, recoi! Una cosa així no es delata quan ets a la garjola! Sí, d’acord, la bòfia aquesta formava part de la brigada mòbil de la unitat antidisturbis. Sí, em va detenir per exercir la prostitució al carrer. Sí, no us ho negaré pas això, però no us diré res més. Està bé, sí, quins collons que teniu! La paia estava per sucar-hi pa. Tenia un pitram, patrim, patram... Hostipadrena, quines mamelles que tenia la guripa aquesta! Grosses, plenes, d’aquelles que les agafes i t’hi amorres i rellepes i... Tenia unes cuixes! Caram quines cuixes! Se’m va apropar, va agafar-me pels cabells, va emmanillar-me mentre em retorçava el braç que bo i me’l trenca i jo, en canvi, només podia mirar-li aquelles cuixes, i aquell cul. Quin pandero que tenia la paia! Jo crec que no duia bragues i és clar, ja sabeu que a la que no porten bragues totes les costures li fan llagues. Quan em va agafar, de seguida vaig notar aquella olor de maduixa del seu pintamorros. Hostitú, allò me la va posar més dura que la punta de la seva porra. Va pressionar-me el cap contra el vidre del cotxe de la pasma i, zazzz, cap a dintre d’una revolada. I ja em vaig veure allí, menjant-me el cuir desgastat i pudent del seient, mentre la paia em lligava perquè no em pogués escapar. I jo només pensava en aquelles mamelles, amb aquelles tetes grosses i endurides, i amb aquells mugrons que se li marcaven sota de l’uniforme. Collons!!! Quan hi penso, és que em couen els ous! Vaig notar la duresa dels seus mugrons fregant-me l’esquena i allò va ser, wow! Sí, ho confesso, allò va ser el detonant, sentir les seves tetes dures i calentes a la meva esquena em va posar tan catxondu que em va sortir la llet per la punta. Sí, i què, és que la paia tenia unes tetes! Però no us diré res de res. Ja he xerrat massa. Callo! S’ha acabat el bròquil! Au, aneu a matxucar-vos-la a la cel·la del costat!

http://nyebits.blogspot.com