dijous, 11 d’agost del 2011

THE ROAD 11 INTRIGUES PÚBIQUES ALS WÀTERS DE L’ÀREA DE SERVEI


ARA: No sé prou bé com he acabat en aquesta tessitura marranota i coxina, però m’agrada. Som als lavabos de l’àrea de servei de Calahorra. -C’est affreux, ja perds la tête-, diu ella, estintolada contra la paret enrajolada, amb les mans a la meva nuca i les cames encercolant-me la cintura, gemega com una truja mentre li arrenco els sostenidors i li entaforo els morros ensalivats a les mamelles meloses i, entre bleixos de plaer, li llepo el mugrons endurits, que tenen gust de mel i de magnòlia, a l’hora que li profano el seu cony amb repetides i virtuoses sotragades virulentes, notant els collons calents rebotar contra la seva vulva humida i llefiscosa.
FA DUES HORES: He tornat a topar amb ella. Bo i delejava trobar-me-la. Feia cua a la zona se servei de la cafeteria amb la safata entre les mans quan ella ha aparegut pel darrere, fregotejant els seu pitram francès contra mi, amb l’excusa d’agafar un dels donuts que reposaven, suculents i maliciosos, enmig dels entrepans de pernil i els plats combinats de l’àrea de servei dels Monegros. De seguida que he notat els seus mugrons intentant foradar-me la camisa, una incipient contractura genital s’ha apoderat del meu entrecuix, incitat per la bromohidrosi estranyament agradable i seductora del seu sexe de dominatriu fornicadora. Ella m’ha tornat a guipar de reüll i el seu alè, mescla de tarongina i pastís de maduixa, m’ha hipnotitzat i corromput la libido de mascle perennement trempat.
FA QUATRE HORES. He decidit aturar-me a l’àrea de servei de Lleida, perquè diuen que cal estirar les cames cada dues hores i per hidratar-se. Al mateix temps, posaré gasolina aprofitant l’avinentesa. -Redimonis! Collons! Quina tia!- Acabo de veure-la sota la marquesina de l’estació de servei i el cor se m’ha exaltat, palpitacions accelerades, hiperestèsies, espasmes testiculars i congestió escrotal. Observar com omple el dipòsit del seu vehicle m’està excitant d’una forma jaculatòria: pren la mànega amb fermesa, introduint-la amb destresa a l’orifici del dipòsit, amb un cop de testa envola la seva llarga, melosa i sensual cabellera de rossa afrancesada mentre els pits, pàtria de mascles corromputs, se li remouen sota la samarreta que els oprimeix. De sobte, m’adono que s’adona que l’estic sotjant com un pallús babau amb ganes de cardar-la. Em somriu amb malícia, obrint una espurna d’esperança i jo em quedo palplantat com un estaquirot galifardeu. Però és clar, aquesta mena de conjectures i intrigues púbiques entre dos desconeguts només passen a les pel·lícules, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada