divendres, 19 d’agost del 2011

THE ROAD 12 A FOLSOM STREET, SI US PLAU


No vaig veure una dona. El que vaig veure foren un parell de mamelles i vaig aturar el taxi perquè pugés, com és natural. -A Folsom Street, si us plau- digué aquell tros de dona que semblava extreta d’una pel·lícula de Fassbinder. Per inèrcia, vaig introduir les dades al navegador, tot i que aquella tarda era ja la tercera carrera que feia fins a aquest carrer de San Francisco. Però tant se’m refeia, la veritat sigui dita, i més observant el cos d’aquella paia. Recollons! Vaig conduir tot el trajecte excitat com un semental en zel. Duia sabates de xarol negres amb uns tacons de punxa impossibles; mitges de reixa que deixaven entreveure unes cames fermes, atractives i la lliga de cuir negre que lluïa sota una minifaldilla tipus Rock and Hot, ajustada fins a tal extrem que amb els genolls creuats gairebé se li podia veure la zona genital, entre ombres suggerents i carns balbes i oloroses; abillada amb un bustier de làtex negre molt cenyit abraçant-li els pits just per sota dels mugrons que intentaven fugir de l’opressió d’aquella cotilla i que no donaven treva a la meva imaginació, eren grans, suaus, turgents, sensuals, fetitxistes, deixant-li les espatlles i braços despullats i llestos per a qualsevol acte bondage; guants de vinil fosc brillant i arrepapats als dits; collaret de pell amb incrustacions metàl·liques i una sivella que li estrenyia excessivament la nuca; llavis vermells, intensos, d’aquells que et mosseguen quan els tens a prop; ulls blaus emmarcats per una ombra violàcia i cabellera atzabeja que li llepava l’esquena blanca. San Francisco, com la majoria de ciutats de Califòrnia, té moltes virtuts, però hi ha carrers de traçat tan sinuós i malparit que si condueixes el taxi ullant d’esquitllentes el retrovisor per guipar-li els pits a una clienta, tens moltes possibilitats d’estampar-te contra un fanal, i això fou el que va estar a punt d’ocórrer en diverses ocasions. Per sort, malgrat tantes distraccions, vam arribar a la Leather Pride Week. La paia va abonar-me la carrera i eixí del taxi mentre jo deglutia el seu cos amb la mirada bruta i malaltissa fins que, inesperadament, va saludar una altra paia que esperava entre la munió, abillada amb un vestit de pantalons de làtex tan ajustat que se li marcava el clítoris al bell mig de l’entrecuix. Veure abarbar els pírcings de les seves llengües en aquell òscul sorgit del món lesbicounderground, va trempar-me de tal manera que em fou literalment impossible conduir el taxi fins mitja hora més tard, quedant-me assegut al volant com un estaquirot, enmig de Folsom Street, encaparrat en ser el cuir que llepava els cossos d’aquelles dues paies, mentre una punyent i molesta coïssor m’abrusava l’escrot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada