Vaig apropar-m’hi conduint el vehicle molt lentament, amb la finestra oberta i el volum de l’mp3 un xic elevat. Ella m’estava esperant, pacient i sol·lícita. Dues cues rosses, de col·legiala, li emergien rere les orelles. Mirada distreta, absent. Escot generós, jaculatori, xardorós, prominent i subversiu. Rosegava un xiclet, la flaire dolça i apegalosa del qual va espetegar-me a la cara. Vàrem intercanviar un somriure somort, convencional, potser forçat, clar i inequívoc preàmbul del bescanvi comercial entre dos desconeguts que érem a punt d’efectuar. Jo sentia una lleu pressió sota el ventre, a la zona púbica i veure-la allí, estintolada enfront del meu vehicle, complaent i esbufegant, amb aquell uniforme d’interna irreverent, gairebé em va excitar, fent-me venir ganes de cardar-me-la, clavant-li la trempera al bell mig del seu clot que tant em fa fantasiejar. De sobte, sense coqueteigs previs, ella se m’atansà, abocant-me al damunt tota la majestuositat luctuosa i lúbrica del seu mamellam arrodonit i vellutat, saltironejant per damunt de l’ampit i traient mig cos per la finestra de la garita dispensadora, tot i dient-me mig cantussejant: -Aquí té el seu Macmenú: una BigMac amb mostassa, ceba, cogombre i formatge Cheddar; patates grans amb ketchup i un refresc de cola mitjana. De regal li toca una miniatura de Rayomcqueen. La vol?- Hauré de deixar de venir tots els divendres al Mcauto només per veure-li les metes a aquesta mossa. Ja tinc el colesterol prou “catxondu”!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada