És inevitable! A l’estiu apareixen per les carreteres, envaint vorals, pertorbant la placidesa dels carrers rurals i tallant accessos a ports de muntanya. Sovint congrien munions de gent que admiren el seu esforç i es delecten al seu pas bel·ligerant dins del paisatge: sofrages endurides com l’argent, natges musculoses, pectorals esvelts i braços que enlluernen les mirades alienes. Excita admirar aquells cossos masculins, lleugers, atraients, suats, lluitant, esllenegant-se damunt l’asfalt abrusador per assolir la glòria, servant com es mullen amb ampolles d’aigua que es llencen per damunt, permetent que la humitat xopi els seus mallots que es tornen translúcids per deixar veure la perfecció dels seus bíceps amainats. L’escamot s’estira i arronsa com la pell d’un acordió. Sempre hi ha algú que s’escapoleix en solitari i, llavors, els altres l’empaiten fins que li donen cacera abans d’arribar a la meta. Il·lusoris flaixos, trofeu, flors i entrevistes, donen peu al moment que tots ells frisen per gaudir, l’instant pel quan van fer-se ciclistes professionals: la dutxa, el descans i el consegüent massatge prescriptiu al final de cada etapa. Estirats bocaterrosa, embadocats sense moure’s, amb un petit cobertor de cotó cobrint-los les natges, s’aixopluguen en la son mentre les mans proxenetes de la massatgista apliquen una suau pressió, resseguint braços, espatlles, ronyons, cames, garrons, fent-los sentir un plaer que d’inici és dolç i que de cop es torna urgent i llefiscós. Els olis essencials que flairen a lavanda i els ensinistrats moviments del massatge, inevitablement duen els ciclistes cap a un estat de contorbació escrotal. La noia suggereix que es posin panxa enlaire i ells obeeixen. Ara aplica un aiguabarreig de fregues a les cames, als genolls, a l’entrecuix. Inevitablement rossola els seus sexes flonjos, calents, mentre els ciclistes, amb la mirada closa, es deixen endur pels viaranys del desig i la inquietud interior. La noia, succedani de vici solitari, és entremaliada i, mentre aplica olis essencials, els fregoteja i els unta amb cremes regeneradores en un reguitzell de carícies manuals. I ja els té a punt, les explicacions són endebades: relaxats, descansats, seduïts, embotornats pels massatges de la noia que s’ha quedat nua, deixant que les mirades dels campions devorin els seus pits tendres, fent trontollar els seus escrots ardents, erigint les titoles vacil·lants, obrint les portes al ritual del gang bang tot i iniciant l’orgia final d’etapa per alliberar la tensió de la cursa, masturbant-se tots junts, en cercle, entre grotescos esbufecs, movent ampul·losament el braç dret fins que esquitxen barroerament els pits de la noia amb l’assortiment de líquids dels seus flascons genitals, que llustregen daurats i diàfans rossolant-li pell avall. Glòria? Fama? Èxit? No sigueu pallussos. Vet aquí el salconduit que els va esperonar a fer-se ciclistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada