De menut, des que vaig veure per primera vegada una Harley Davidson, vaig saber que mai no deixaria de ser fanàtic de les motos, vaig saber que en cavalcaria una, sentint les agradables pessigolles del seu motor sota l’escrot, fins a tal punt que tan aviat com vaig poder em vaig comprar una Vespino, que m’ha dut sort, per cert, doncs ara treballo com a repartidor de pizzes. Avui em toca anar a la urbanització dels afores. M’excita anar-hi. Allí hi viu una dona que tots els dijous encarrega una “Capriciosa”. Viu en una casa petita, embolcallada de jardí. Té una piscina gran, il·luminada a l’horabaixa, fent que els reflexos serpejants de l’aigua banyin el seu cos de Venus quan surt de la piscina, emergint per la petita escala d’alumini que hi ha a l’extrem, deixant que l’aigua freda rossoli pel seu cos avall, cabellera xopa que li llepa la nuca, llavis humits, pits eixerits sota la fibra del banyador que l’abraça, natges malfactores que em fan enfollir i revolten els sucs dels meus genitals adolescents. Crec que escolta el rum-rum de la Vespino quan hi arribo, doncs cada dijous, abans fins i tot de prémer el timbre, ella surt de la piscina i ve a rebre’m, permetent que els meus ulls degluteixin amb avidesa aquell cos de dona humida, olorant el clor que embolcalla la seva pell que flaira a sexe ardent sota els fanals del jardí. Tots els dijous exhibeix la seva carn de deessa exultant que m’anorrea els sentits, drogant les meves ànsies de sexe brut i ardent dins la gropa d’aquella mestressa ensinistrada en l’alquímia de la seducció. Avui, però, m’he trobat la porta oberta i la dona, xapotejant dins la piscina amb moviments sinuosos i, a voltes, eixelebrats. M’hi he apropat d’esquitllentes i quina ha estat la meva sorpresa en servar les corbes nues del seu cos de dona efímera, simbiòtica, sirena atractiva i atraient dins l’aigua. En fitar la bellesa dels seus mugrons gràcils i esvelts, del seu llombrígol luctuós, del seu cony retallat, bru, de llavis inflats i rosats, no he pogut evitar una erecció indòmita i calenta que m’ha provocat coïssor a l’entrecuix i una foguerada ardent sota l’escrot carregat. Definitivament, la meva passió per les motos m’ha dut sort. Tinc la sensació que avui muntaré una Harley Davidson amb autèntic pedigree.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada