Feia ja moltes hores que conduíem perduts per aquella carretera rural de la Toscana, solitària, pintada de xiprers verds i camps de rostoll que sota el sol del migdia aparentaven mars serens d’argent, pentinats per l’oratjol. De sobte, al bell mig del camí, sota l’atzur serè de l’horitzó, vàrem topar amb un casalot hostal restaurant presidit per una magnífica buguenvíl·lia blanca que s’emparrava per la façana de pedra, entortolligant-se amb destresa entre la forja de les balconades. Quatre taules de fusta de cirerer romanien expectants enfront de la portalada de terracota, sota un tendal teixit de pàmpols i raïms que flairaven a maduixes fresques, a pa cruixent de llenya acabat de fer, a pasta cuita al dente i risottos saborosos farcits de ceps, a tovalles netes de quadres vermells, a formatges frescos, a caldos tenyits amb els millors tanins. Ens va atendre una dona voluptuosa, de cabellera atzabeja espellifada, d’ulls verds i cristal·lins, de sines prominents, de natges curvilínies, de llavis porpres, humits, que flairaven a tarongina. En veure-la, submergits per aquelles sensacions de benestar i bonhomia que ens embolcallaven pertot, vàrem notar com el temps s’aturava, fent que caiguéssim en un estat catatònic de trafolleries i congestió testicular. No recordo si fou per l’atmosfera sensual de l’amfitriona proxeneta, o per les al·lucinacions provocades per la ingesta descontrola de vi, o per les fal·lera irreprotxable de fornicar com beneits amb aquell tros de fembra que ens seduïa com pallussos trempats, però, obnubilats, vàrem quedar-nos dues setmanes reclosos en aquell indret paorós de la Toscana, abusant del sexe amb aquella femella que ens exprimia amb el seu cos fins a provocar-nos espasmes musculars, cardant amb ella d’una manera bruta, tòrrida, corromputs, exultants, despietats, drogats per les nostres pròpies flaqueses de mascles ximplets i submisos, fusionant els nostres cossos en el miratge dels tres sexes enteranyinats. Mai no hem parlat d’aquell episodi luctuós i eixelebrat, però quan ens mirem, alguna cosa es remou al nostre interior, la complicitat, l’enyor, el desig de reviure aquell perfum, ara ja esvanit, però que encara serpeja en el nostre record, imbuït d’excitants melangies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada