Sempre em sorprèn com s’exhibeixen, sense embuts, obertament, amb un punt de fetitxisme i d’ironia marcida a la mirada, les vampiresses xucladores tenyides de ros. Cames escardalenques; faldilles coquetes, arran d’herbei; sostenidors que emboteixen pitrams de barjaula; pestanyes embetumades de pol·lucions clandestines i carn, molta carn. Carn que corromp, que fa perdre el seny, carn desimbolta i a voltes reblanida, carn feta d’articulacions guerxes, que sedueix pallussos i misògins, i excita excrescències erèctils entre mascles encaterinats per la seva visió. Carn que s’ofereix, entre escaramusses, als vorals de l’autovia feta bordell. Ja podria haver-hi una mica més de paritat, oi que si, senyores?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada